Rubén Márquez: “Ti vesti per l’amore”

 

 

Poesia tradotta da Grazia Mariani (Università degli Studi di Macerata) e letta da Francesca Di Presa

 

2.

 

Ti vesti per l’amore quando ti chiamo

profumi con la mia bocca il tuo desiderio

lecchi l’aria che ti accarezza.

 

Sento in modo diverso il tuo vestito

la nudità tra i miei denti

ferita che brucia se sboccia.

 

Ti vesto delle mia labbra

e già non sei quella che sei

In questo istante di umidità

che ti rende piena.

 

 

 

2.

 

Vistes para el amor cuando te llamo

perfumas con mi boca tu deseo

lames el aire que te brota.

 

Siento de otro modo tu vestido

la desnudez entre mis dientes

herida que arde si florece.

 

Te visto de mis labios

y ya no eres la que eres

en este instante de humedad

que te hace plena.

 

Fotografía: Ómnibus, Revista intercultural del mundo hispanohablante n. 51

Rubén Márquez: “Quando partirò dalla tua isola”

 

 

Poesia tradotta da Grazia Mariani (Università degli Studi di Macerata) e letta da Francesca di Presa

 

1.

 

Quando partirò dalla tua isola

per cercare altri mari e altri pomeriggi

che la memoria del mio nome

già lontana dai tuoi occhi

sia eterna tra le tue labbra.

 

Con la distanza che mi farà strada

qualcosa di me rimarrà con te

la fiamma in fin di vita

brucerà più viva per l’attesa.

 

 

 

1.

 

Cuando parta de tu isla

para buscar otros mares y otras tardes

que la memoria de mi nombre

ya lejos de tus ojos

sea eterna entre tus labios.

 

Con la distancia que abrirá mi paso

algo de mí se quedará contigo

la llama que por muerta

arderá más viva por la espera

 

Fotografía: Ómnibus, Revista intercultural del mundo hispanohablante n. 51

Gustavo Osorio: “XV”

 

 

Poesia tradotta da Alice Carsetti (Università degli Studi di Macerata) e letta da Francesca di Presa

 

xv

 

Solo

Lontano dal frastuono

Del colpo secco della morte

Forse alcuni diranno lontano

Ma no

Al di là

Del sussurro dell’invidia

Del rumore delle labbra e della lingua in scabbia

Distante da ciò che tra le labbra avete a volte sospirato

(E suonava simile al perdono)

Josefina

Io resto.

 

 

 

xv

 

Sólo

Lejos del estruendo

Del golpe seco de la muerte

Acaso algunos digan lejano

Pero no

Más allá

Del susurro de la envidia

Del rumor de lepra y la lengua en sarna

Distante de aquello que entre labios suspiraste alguna vez

(Y sonaba semejante al perdón)

Josefina

Me quedo.

 

Fotografía: Revista Electrónica de Literatura Altazor

Gustavo Osorio: “II”

 

 

Poesia tradotta da Alice Carsetti (Università degli Studi di Macerata) e letta de Francesca Di Presa

 

II

 

Ma Ulisse tornò

E Penelope paziente tesseva in sua assenza

E nel vederlo tendere l’arco

Le restituì ciò che mai aveva perduto

E gioiva del regno riconquistato

E i campi di Itaca si ricoprirono di fiori

E la storia del suo viaggio attraversò il tempo e lo spazio.

 

Ma quella è la storia di un cieco.

 

E al mio ritorno

Josefina hai paziente tramato la tua vendetta

Che si tende intorno al mio collo

E la mia sconfitta hai seminato nei campi

Per ornare

La tomba del mio oblio.

 

 

 

II

 

Pero Ulises volvió

Y Penélope paciente tejió en su ausencia

Y al verlo tensar el arco

Le devolvió aquello que nunca había perdido

Y gozó su reino recuperado

Y los campos de Ítaca se cubrieron de flores

Y la historia de su viaje atravesó el tiempo y el espacio.

 

Pero aquella es la historia de un ciego.

 

Y a mi vuelta

Josefina has paciente entramado tu venganza

Que se tensa alrededor de mi cuello

Y mi derrota has sembrado en los campos

Para adornar

La tumba de mi olvido.

 

Fotografía: Revista Electrónica de Literatura Altazor

Gustavo Osorio: “Ritorna colui…”

 

 

Poesia tradotta da Alice Carsetti (Università degli Studi di Macerata) e letta da Francesca di Presa

2.

 

Ritorna colui che promise una conquista immensa

La sua truppa dimezzata lo segue

Ma è tornato solo

 

Il suo cavallo viaggia leggero, il carico è leggero.

Colui che ritorna senza gloria

Nulla vale al mondo

 

E colei che egli desiderava che lo aspettasse,

più crudele del mondo intero,

ha negato lo sguardo.

 

Mormora:

“La tua morte è stata la miglior notizia.

Neppure ti riconosco”.

 

 

 

2.

 

Vuelve aquel que prometió una conquista inmensa.

Su tropa mermada lo sigue

Pero ha vuelto solo

 

Su caballo viaja veloz pues su carga es ligera.

El que vuelve sin gloria

Nada vale para el mundo

 

Y aquella que él deseaba lo esperase,

Más cruel que el mundo entero,

Le ha negado la mirada.

 

Murmura:

“Tu muerte habría sido mejor noticia.

Ni siquiera te reconozco.”

 

Fotografía: Revista Electrónica de Literatura Altazor

Gustavo Osorio: “Nome”

 

 

Poesia tradotta da Alice Carsetti (Università degli Studi di Macerata) e letta da Francesca Di Presa

 

nome

 

Chiamatemi con i nomi della paura e della vendetta

con le lettere che mutano

la gioia in morte

Chiamatemi

consumate il mio nome tra le labbra

de chi teme

de chi trema e confuso

Ripete tre sillabe otto lettere

un nome tra le labbra oramai di nessuno

 

Dunque è nessuno colui che mi nomina

e tutti conoscono già

la furia di Napoleone.

 

 

 

nombre

 

Llamadme con los nombres del miedo y la venganza

con las letras que truecan

la dicha en muerte

Llamadme

agotad mi nombre entre las bocas

del que teme

del que tiembla y confundido

repite tres sílabas ocho letras

un nombre en labios ya de nadie

 

Pues nadie es quien me nombra

y todos saben ya

de la furia en Napoleón.

 

Fotografía: Revista Electrónica de Literatura Altazor

Roxana Crisólogo Correa: “I’d like to ride away on a Vespa”

 

 

Translated by Andrew Bell, Clara Cruz, Joshua Davies, Encarnación Jiménez and Francesca Kosmirak . Read by Francesca Kosmirak (University of Leeds)

 

i’d like to ride away on a vespa

 

I’d like to ride away on a vespa

But then I met Austen

5 years.

No passport.

A family to feed.

 

Forget about the vespa, I came here 

to write about Austen,

no border control,

to ponder Austen’s words,

to contemplate Austen,

to see through his eyes the sights that washed ashore.

 

I wanted to take off without a care in the world,

basking in the sun’s soft touch,

to lose myself on a vespa,

to disappear down the labyrinthine streets

into oblivion.

 

They call the woman who writes bella,

I call myself something more human 

but I hold my words back.

 

The buzzkill, yes

I drown them with questions, baked and bronzed under

the burning sun.

 

No.

No, they tell me the time has not yet come. 

Follow the light.

I close my eyes, feel the vespa ignite

and fly across the hills as I head towards Taormina. 

I look upon the soft fingers of stone

deep in turquoise clutches,

 

shining little fish swept along by the sea.

 

 

 

 

Poema leído por la autora

 

Me gustaría ir sobre una vespa

 

Me gustaría ir sobre una vespa

pero me topé con Austen 

5 años 

sin pasaporte  

una familia que alimentar
 

yo quería olvidar sobre la vespa que llegué aquí  

para escribir la historia de Austen  

sin tener que cruzar una frontera 

pensar en las palabras de Austen 

imaginar a Austen 

sacarle de los ojos las miradas que varó el mar 

 

quería volar como todos los que vuelan despreocupados 

sobre la suavidad del sol 

perderme sobre una vespa  

virar en callecitas escurridizas  

como la desmemoria  

 

Le llaman bella a la mujer que escribe  

yo me llamo algo más humano 

pero me guardo mis palabras 

 

La aguafiestas   sí  

vengo a llenarles de preguntas que sol embarra de aceite  

para broncear 

 

No    

no es el momento me dicen    

 Toma la ruta del sol  

cierra los ojos    siente    enciende la vespa  

y vuela sobre las colinas camino a Taormina 

Mira los suaves dedos de las piedras  

aferrados a una profundidad turquesa 

 

luminosos pecesitos que el mar arrastra. 

Roxana Crisólogo Correa: “Daughter”

 

 

Translated by Clara Cruz, Ruth Hill, Encarnación Jiménez, Daisy King and Lucy Thompson. Read by Lucy Thompson (University of Leeds)

daughter

 

Daughter

you have decided to embark on a journey beyond reason

you have told me that between reason and your destination

lies something more than a seven hour journey

miles

without a shared language

 

no-one understands why I let you migrate

go to the other side

 

A well-behaved girl should first be sure of herself

before

she should know her history

define her boundaries

 

A Turkish flight attendant will tell you that the journey

is not really what it seems

she will tell you that it is more like a kind of homecoming

 

Just like birds

we know the right moment

we rise and we fall

ascend and descend

from the plane

with the dream that the world is ours

 

There will always be someone waiting for you behind the arrival gate

someone with flowers and balloons

reaching out a hand so you can make the leap of faith

to this side of the sand

and the haze

there will always be someone who promises to take you to this other side

of feelings

in a fleeting journey

 

Do not forget your mother’s advice

you who saw her run from one immigration control to another

 

We rise and we fall

we ascend and descend from the plane

with the dream that the world is ours.

 

 

 

 

Poema leído por la autora

 

Hija

 

Hija

has decidido emprender un viaje más allá de la razón

me has comunicado que desde la razón hasta allí

son algo más de 7 horas de viaje

millas

sin que medie lenguaje en común

 

nadie entiende por qué te dejo migrar

ir al otro lado

 

La niña primero debería mirarse el ombligo

antes

debería conocer su historia

definir sus latitudes

 

Una azafata turca te explicará que el viaje

no es en realidad lo que parece

te dirá que más bien se trata de un retorno

 

Igual que las aves

sabemos el momento indicado

subimos y bajamos

ascendemos y descendemos

del avión

con la ilusión de que el mundo es nuestro

 

Siempre habrá alguien que te espere detrás de la puerta de salida

alguien que con flores y globos

te extienda una mano para que des el salto mortal

a este lado de la arena

y la neblina

siempre habrá alguien que prometerá llevarte a este otro lado

de sensaciones

en un viaje fugaz

 

No olvides los consejos de tu madre

tú que la viste correr de un control de inmigración a otro

 

Subimos y bajamos

ascendemos y descendemos del avión

con la ilusión de que el mundo es nuestro.

Maria-Mercè Marçal: “Song for the road”

 

 

 

 

Translated by George Blackhurst-Patrick and Anna-Karina Yuill (University of Leeds

 

song for the road

 

Do you want to come to my boat?

There are violets aplenty!

We’ll go far, with no regret

for what we will have left behind.

 

We’ll go far, with no regret

-and we’ll be two, we’ll be three.

Come, come to our boat,

the raised sails, the open sky.

 

There will be oars for every arm

-and we’ll be four, we’ll be five!-

and our eyes, scattered stars,

will forget all limits.

 

We’ll leave in March, with the gale,

and with clouds of a shaken heart.

Yes, we’ll be twenty, we’ll be forty,

and with the moon for a flag.

 

Witches of yesterday, witches of the day,

we’ll meet them on the open sea.

It will be spread around, life

like a flowering dance.

 

Within the skin of the salty wave

we’ll be five hundred, we’ll be a thousand.

We’ll lose count at the turn.

Together, we’ll make the night ours.

 

 

 

 

cançó de fer camí

 

Vols venir a la meva barca?

Hi ha violetes, a desdir!

anirem lluny sense recança

d’allò que haurem deixat aquí.

 

Anirem lluny sense recança

-i serem dues, serem tres.

Veniu, veniu, a la nostra barca,

les veles altes, el cel obert.

 

Hi haurà rems per a tots els braços

-i serem quatre, serem cinc!-

i els nostres ulls, estels esparsos,

oblidaran tots els confins.

 

Partim pel març amb la ventada,

i amb núvols de cor trasbalsat.

Sí, serem vint, serem quaranta,

amb la lluna per estendard.

 

Bruixes d’ahir, bruixes del dia,

ens trobarem a plena mar.

Arreu s’escamparà la vida

com una dansa vegetal.

 

Dins la pell de l’ona salada

serem cinc-centes, serem mil.

Perdrem el compte a la tombada.

Juntes farem nostra la nit.

 

Foto de Rafael Vargas CC BT 2.0 (Wikipedia)